21.10.08

Descobrir la baixa edat mitjana mitjançant els mètodes arqueològics


Joëlle BURNOUF, Archéologie médiévale en France. Le second Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle), La Decouverte, París, 2008, 175 pàgs.
En la història de l'Occident, l'edat mitjana representà un pas endavant tan determinant com la revolució industrial. L'emergència de les ciutats, la creació dels nuclis rurals, el molí hidràulic i les fargues, la construcció d'uns precedents de la indústria, les transformacions brutals del medi i la creació dels paisatges moderns foren un conjunt de transformacions que van afaiçonar el país i que establiren les bases del període modern. Segons J. Burnouf, prenent com a suport, d'ençà dels anys vuitanta del segle XX, les excavacions preventives, les ciències de la terra i els nous mètodes de datació, l'arqueologia medieval mostra els canvis del clima i de l'ambient, les relacions entre l'home i el medi, el desplaçament de les activitats amb relació a l'exhauriment dels recursos naturals, la gestió de l'aigua, les tècniques agràries i artesanals, l'alimentació, la salut de la població, les pràctiques funeràries, etc. Burnouf ens mostra una "altra edat mitjana", molt diferent de la que coneixem, exclusivament fonamentada en les fonts escrites i en els monuments que s'han conservat.

10.9.08

Les espècies que venien de Llevant


Paul FREEDMAN, Out of the East. Spices and the Medieval Imagination, Yale University Press, New Haven - Londres, 2008, 275 pàgs.
Paul Freedman, que ha publicat nombroses recerques fonamentals sobre el bisbat de Vic i sobre la pagesia i la servitud a Catalunya, acaba d'editar un acurat i innovador estudi sobre les espècies a l'edat mitjana. Com assenyala el professor Dyer "Freedman mostra que les espècies tingueren un paper central a l'hora de comprendre l'edat mitjana, van ésser el motor de tot el sistema comercial del món mediterrani". De fet, però, aquest llibre va molt més enllà i ens endinsa també en el món de les mentalitats, de l'imaginari i de la vida quotidiana. Contingut: Introducció. Les espècies: un producte global, 1. Les espècies i la cuina medieval, 2. La medicina: les espècies com a medicina, 3. Les olors del Paradís, 4. Comerç i preus, 5. Escassetat, abundor i benefici, 6. "Aquest maleït pebre": les espècies i el perill moral, 7. Cercant els Regnes de les Espècies, 8. La troballa dels Regnes de les Espècies: Portugal i Espanya, Conclusió, L'ascens i la caiguda de les espècies.

12.5.08

La terra i els homes al Rosselló a l'edat mitjana central


Laure VERDON, La terre et les hommes en Roussillon aux XIIe et XIIIe siècles. Structures seigneuriales, rente et société d'après les sources templières, Publications de l'Université de Provence, Ais de Provença, 2001, 249 pàgs.
Aquest llibre és la publicació de la tesi de doctorat defensada l'any 1994 a la Universitat de Tolosa-lo Miralh. Bàsicament a partir dels documents inclosos al cartulari dels templers de Mas Déu, hom fa un estudi sobre la senyoria al Rosselló als segles XII i XIII. Al llarg de quatre capítols, s'estudia el procés de formació de la comanda templera (de 1130 fins al segle XIII), es defineixen les estructures senyorials, amb relació a un moment de creixement demogràfic i econòmic), alhora que hom hi analitza la manera com es gestionaren les possessions templeres i llur inserció en els circuits econòmics de la regió.

8.3.08

Com vivien els mercaders al segle XIV


Víctor HURTADO, Els Mitjavila. Una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007, 398 pàgs.
Com diu el llibre, la família dels Mitjavila fou sens dubte un dels millors exemples de famílies de mercaders. Originaris de les rodalies de Banyoles, els seus membres desenvoluparen les activitats comercials i financeres a Girona, València i sobretot a Barcelona, al llarg del segle XIV. A partir de la bibliografia dels principals protagonistes, es descobreixen els negocis familiars, els quals, a grans trets, coincidien amb els moviments conjunturals de l'economia barcelonina i la seva projecció per la Mediterrània.

1.2.08

Fires i mercats a Catalunya a l'edat mitjana


Carme BATLLE, Fires i mercats. Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat (segles XI a XV), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004, 202 pàgs.
Estudi de com les celebracions comercials eren un factor molt important de dinamisme econòmic i de com les poblacions maldaven per aconseguir el dret de celebrar-ne. S'estudien les ordinacions que regulaven les fires i els mercats, la seva influència en l'urbanisme, etc. Inclou diversos mapes de les fires fundades entre els segles XI i XV i de les rutes seguides pels firaires.