20.6.14

Objectes i habitatges dels segles XIV-XVI a la Catalunya de ponent


Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira, Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Fundació Noguera, Barcelona, 2014. Primer volum: 0-736; segon volum: 737-1405; tercer volum: 1406-2127 pàgs. Publicació de 177 documents (inventaris, encants i algun document de comptabilitat) dels segles XIV-XVI conservats a l'ACL. Inclou una introducció on s'estudien els aspectes següents: El territori i les institucions (p. 15), Els inventaris (p. 42), Els inventaris d'eclesiàstics (p. 44), Els inventaris de laics (p. 57), Els encants (p. 81), Comptabilitat (p. 116), Els habitatges i els objectes (p. 117), Els noms de les coses: els espais i els objectes (p. 129), Els objectes: de què eren fets i per a què servien (p. 187), Llibres i lectors a la Lleida de l'Estudi General (p. 288), El preu de les coses (p. 298), La procedència dels objectes (p. 304), Els joiells de la sagristia (p. 308), Les filigranes (p. 312). El darrer volum inclou un índex de llibres (p. 2001), un índex d'antropònims (p. 2043) i un índex de topònims (p. 2101).

6.9.12

Una aproximació a l'agricultura del segle XV: què es plantava, sembrava, empeltava i menjava fa cinc-cents anys


Xavier Luna-Batlle (ed.), Libre de plantar vinyes e arbres... (Tractat d'agricultura del s. XV), Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Universitat de Barcelona - Ministeri de Ciència i Innovació, Barcelona, 2011, 79 pàg. Aquest llibret transcriu un manuscrit del final del segle XV que un escrivà anònim del Maestrat (País Valencià) va copiar d'una obra prèvia desconeguda. A part de l'interès que té des del punt de vista de la història dels dialectes del català, aquest text té un notable interès com a llibre agronòmic escrit a la fi de l'edat mitjana. A continuació copiem algun dels encapçalaments dels nombrosos apartats de l'obra: De plantar vinya. De sembrar vinya. De plantar parra. De morgonar vinya. De exobrir vinya. De podar vinya. De podar picapolla. De cavar vinya. De magencar vinya. De spampotar (sic) vinya. De femar vinya, etc. De plantar figueres. De plantar taronger. De plantar limoner. De plantar poncirer e aranger. De plantar cirer o ginjoler. De plantar rosés. Qui vol plantar pomers e maçaners. De plantar magraners. De plantar morers. De pins. De plantar cipresses. De plantar oliveres. De plantar àlbers. De plantar e sembrar murtra. De plantar vímens. De plantar canyes. De plantar bardiça. De adur amplelts, etc. De empeltar alberquoquer. De empeltar nespler. De empeltar garrofer. De empeltar ameller. De empeltar o enprenyar palmera, etc. Dels X fruyts que menge hom tot (rahïm, figua, poma, pera, móra, arboça, serva, codony, poncir, limó). De los X fruyts que menge hom lo defora. De los X fruyts que menge hom lo dins. De quatre arbres que fan hun fruyt en una fulla. De arbre que fa fruyt e no fa flor. De empeltar carabasses. De empeltar porros. De sembrar forment, ordi, spelta, avena, centeno e altres sements. De sembrar mill e tramella. De sembrar dacça. De sembrar alfàlfeç. De sembrar tramuços. De sembrar legums, etc. De cols de ivern. De cols de Pascha, etc. De erbolam. De spinachs. De letugues. De alls. De scalunyes. De porros e cebes. De ràvens. De pastanagues. De naps. De xerevies. De xufes. De carabaces. De melons, albudeques, cíndries, cogonbres e albergínies. De sembrar julivert. Si volets fer vi que·s apella rosat de Belna. Si volets fet vi violat. Si volets fer vi ab spècies, etc.

30.7.12

Una aproximació a partir de l'arqueologia a la vida quotidiana de la baixa edat mitjana


Roberta GILCHRIST, Medieval Life. Archaeology and the Life Course, The Boydell Press, Woodbridge, 2012, 336 pàgs. Amb aquest llibre l'autora intenta fer una aproximació a la vida quotidiana de l'època medieval a partir de les dades que hom ha obtingut aquests darrers anys gràcies a la realització de nombroses excavacions arqueològiques. S'aproxima al coneixement de com naixia la gent i com es feia vella, com es vestia, com vivia a les cases, quins rituals feia al llarg de la vida i com es preparava per la mort i per al més enllà. Al llarg de l'obra s'estudien diversos grans temes amb relació a Anglaterra i la baixa edat mitjana (anys c1050-1540): el cos, l'habitatge, la parròquia i el cementiri i les relacions que hi havia entre els objectes i la vida de les persones. Contingut: 1. L'arqueologia i el curs de la vida.- 2. L'experiència dels anys: el cos medieval.- 3. Vestint el cos: edat, sexualitat i ritus de transició.- 4. La casa medieval: la cultura material de la vida quotidiana.- 5. L'església i el cementiri medievals: els vius i els morts.- 6. Vides medievals: la gent i les coses. Inclou també catorze apèndixs.

25.6.12

Les notables aportacions dels treballs arqueològics al coneixement de la història europea dels segles XII-XVI


Martin CARVER - Jan KLÁPSTE (eds.), The Archaeology of Medieval Europe. vol. 2: Twelfth to Sixteenth Centuries, Aarhus University Press, Aarhus, 2011, 605 pàgs. L'any 2007 es va publicar la primera part d'aquesta magna obra de síntesi dedicada a l'arqueologia medieval europea. Fa poc (any 2011) s'ha editat la segona part, amb unes característiques i una ambició semblant a la mostrada en la primera part. Inclou un capítol primer dedicat a "Objectius i mètodes" (abast, programa de treball, relació amb les ciències). El segon capítol és dedicat al "Paisatge medieval" (amb un treball de J. Burnouf sobre el medi a França, un estudi sobre la gestió del territori a França, Holanda i Groenlàndia i un treball sobre zooarqueologia). El tercer capítol és dedicat a "Viure a la terra" (el poblament, l'exemple de quatre pobles, l'alimentació). El capítol 4 és sobre els habitatges (inclou un apartat dedicat a al-Andalus). Al capítol 5 s'estudia la cultura material i els objectes de la vida quotidiana. Després d'un primer bloc dedicat a l'hàbitat, amb el capítol 6, dedicat a l'"Arqueologia de la coerció" (castells, fortificacions), s'entra en un segon bloc centrat en el poder. El capítol 7 centra l'atenció en la "Manufactura i la producció" (artesanat i indústria, terrissa i vidre, tèxtil, treball dels metalls i mineria). El capítol 8 és dedicat als viatges i al comerç (vaixells, monedes, productes, rutes). El capítol 9 parla de les ciutats (desenvolupament, anatomia, amb estudis de la Crypta Balbi, de la ciutat islàmica, etc.). El tercer gran bloc se centra en l'espiritualitat. Al capítol 10 s'exposa l'arqueologia de la creença. El capítol 11 se centra en els edificis religiosos (catedrals, monestirs, parròquies, edificis jueus i islàmics). Finalment, el capítol 12 duu el títol de "Vida, mort i memòria". Tot i que les aportacions dels estudis fets a Catalunya siguin molt pobres (només s'esmenta Catalonia amb relació a les vilanoves i els banys jueus), cal afirmar que aquest volum és una gran aportació, que ens mostra la importància dels treballs d'arqueologia amb relació al coneixement dels segles medievals, en concret, en aquest cas, amb relació als segles XII-XVI.

15.5.12

La pesta i la vida quotidiana a la fi de l'edat mitjana

Coral CUADRADA, El llibre de la pesta, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2012, 303 pàgs. Com s'assenyala a la coberta posterior, aquest llibre tracta de les condicions de vida, dels coneixements mèdics i de la higiene al món medieval, en el moment en què la pesta es va estendre per tot el continent europeu. Així mateix, s'analitzen les repercussions de la crisi del segle XIV i dels canvis de mentalitat que feren possible l'inici d'una nova etapa de la nostra història. Els apartats del llibre són: 1. D'antuvi... 2. Vida i malaltia. 3. La medicina. 4. La mort negra. 5. Les reaccions de la gent. 6. La intervenció pública. 7. Món vell, món nou. 8. I tanmateix... L'obra es clou amb un capítol de fonts, una de bibliografia i un índex.

20.2.12

Les viles castrals a França a la baixa edat mitjana



André CHÉDEVILLE i Daniel PICHOT (eds.), Des villes à l'ombre des châteaux. Naissance et essor des agglomérations castrales en France au Moyen Âge. Actes du colloque de Vitré (16-17 octobre 2008), Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2010, 239 pàgs.

D'ençà de l'any 1000 hom veu el desenvolupament d'uns hàbitats i uns llocs centrals que podem anomenar viles castrals (bourgs castraux), car resten estretament lligades als castells. En aquestes poblacions es feien importants activitats d'intercanvi i de transformació. Tanmateix de vegades algunes d'aquestes viles semblaven més aviat uns pobles castrals, mentre d'altres són l'embrió d'algunes de les ciutats de la fi de l'edat mitjana. Aquest és el tema i sobre aquests aspectes es va debatre en aquest col·loqui, sovint amb relació a les diverses regions de França. Hi podem destacar el treball de B. Cursente sobre les viles castrals de la Gascunya, el de M. Bourin sobre el Baix Llenguadoc o els de J.L. Fray sobre la Lorena, J.P. Laguay sobre la Savoia, F. Neveux sobre la Normandia, C. Jeanneau sobre el Baix Poitou, A. Moreau sobre la Tournaine, P.Y. Laffont sobre la vall mitjana del Roine, N. Y. Tonnerre sobre l'Anjou, J. Lusse sobre la Xampanya septentrional, J. Teyssot i R. Pommier sobre l'Alvèrnia, P. Kernévez i R. Le Gall Tanguy sobre la Baixa Bretanya i J.P. Laguay sobre la Bretanya, etc.

12.12.11

Una casa de fusta de l'any 1500: la casa Jacomet de Prada de Conflent




Astrid HUSER - Aymat CATAFAU, La maison Jacomet de Prades. Contexte historique et étude archéologique d'une maison à pan-de-bois (XVe-XIXe siècles), Association Culturelle de Cuxa, Prada, 2011, 120 pàgs.

Aquest acurat estudi d'una casa del poble de Prada, a la comarca del Conflent, es pot dividir en dues grans parts. La primera, redactada per Aymat Catafau, és dedicada a l'estudi de la casa dins la vila de Prada i a mostrar allò que aporten els documents escrits. Es fa una recerca sobre la vila de Prada i sobre la història de la casa Jacomet. Trobem el primer esment d'aquesta casa en un capbreu fet l'any 1504, quan Bartomeu Saura de Prada confessà tenir una casa al costat de la plaça d'aquesta població. La segona part del llibre, escrita per Astrid Huser, se centra en l'estudi arqueològic de l'edifici i a descobrir la seva evolució cronològica i espacial. En concret, és molt interessant la reconstrucció que s'hi fa de la casa que es bastí al segle XVI. S'hi estudia cadascun dels seus elements i s'assenyala la importància que hi tenia l'ús de la fusta en els panys de paret (com podem veure a la fotografia) i en el seguit de mènsules que decoren les façanes. D'una manera molt especial, és interessant la reconstrucció en un dibuix, a la pàgina 98, de dues de les façanes d'aquesta casa Jacomet. A continuació, al final del volum, es descriuen els canvis esdevinguts en aquest habitatge al segle XVIII i als segles XIX i XX.